dijous, 24 de juliol del 2008

L'AVENTURA VENEÇOLANA


INTRODUCCIÓ :
Els pròxims articles o noves entrades, en Pere Pirincho us farà partíceps d'un nou viatge.Es el del 2006 on va atravessar amb bicicleta de Caracas a Cuzco.(Veneçuela,Brasil i Perú).



L'AVENTURA VENEÇOLANA
Caracas-Santa Elena de Uairen.1423 quilòmetres.
L'aeroport de Maqueitía molt a prop de Caracas m'oferia un aspecte inmillorable.Quan la cinta transportadora feia circular les maletes un home al costat de la cinta m'esperava amb la caixa on estava amagada la meva bicicleta.
Amb tots els estris a sobre sortia de la terminal de l'aeroport on de sobte un cartell em cridava l'atenció.
Deia:Pere.Eren els cosins del meu cunyat Alfred.(Gabor i Sandra).
Desprès de descansar el primer dia a la casa dels cosins vaig decidir muntar la bicicleta.Quina sorpresa m'esperava.
La bicicleta tenia un fort cop.Els desperfectes eren els següents:porta-paquets inservible.Una pastilla de fre no havia pogut fer ni un quilòmetre.El quadre tenia un petit cop que no revestia importància.
A Caracas no hi havia problema per res.Hi havia recanvi per tot.Vaig passar un dia més instal.lat a casa dels cosins.El 20 de setembre Gabor em portava a les afores de Caracas.Ell no tenia gens clar que sortís pedalant desde el centre de la ciutat degut al dens tràfic i a la gran delinqüencia.
Li vaig fer cas.
El mar carib em va acompanyar fins la veneçolana ciutat de Barcelona.Dos dies desprès a l'altura del poble de Soledat travessava el riu Orinoco direcció ciudad Bolívar a través d'un pont.
A aquest tros de riu se li diu Angostura ja que aquí l'Orinoco no es massa ample.
Començaven els detalls hospitalaris.Em convidaven a refrescs,formatge i a la gran sabana els indígenes Pemons m'oferien les seves cases.A la carretera tot seguia igual i abans de de les set del de matí ja estava pedalant i sobre les tres de la tarda mes o menys ja havia fet 100 quilòmetres.Poc a poc l'espès bosc va donar pas a la perla. La gran sabana.
Per arribar a la gran planícia de la gran sabana i el seu bonic parc nacional de Canaima s'ha de superar una pujada durissìma fins arribar a l'inmens pla.
Al principi del pla hi havia un fort militar.Vaig parar.Em van preguntar d'on venia.De seguida em van fer entrar al cuartel i em van convidar a un plat de macarrons i a suc de mango.
Tot gràcies al sargento Morales.Allunyat de les grans ciutats es el lloc ideal per muntar la tenda.No sense abans intentar mantenir a ratlla els escorpins i les serps.
Si l'herba era considerable netejava la zona amb un ganivet de 20 centímetres.Desprès de muntar la tenda a un metre i mig feia un cercle rodejant-la de querosè per així espantar rèptils i aràcnids.D'aquesta manera aconseguia una còmode llar.
Els pròxims tres dies la ruta va ser idíl.lica.Cada 30 o 40 quilometres trobava cascades de mes de trenta metres d'alçada.A la llunyania observava muntanyes anomenades Tepuys.La mes alta es el cim Roraima de 2800 metres d'altura.
Un dia a un poble d'indígenes Pemón paro a comprar galestes.Vaig sentir una olor rara.Vaig preguntar que era aquella olor extranya.Era sofre.
Havia vingut el diable i així l´havien espantat.Desprès de 1423 quilòmetres i solament amb un dia de descans,vaig arribar al poble elegit per relaxar-me i visitar els voltants.Santa Elena de Uairen.Continuarà.